Activitats:
1. Primerament llegirem el text.
2. Buscarem una imatge del personatge de cine que s'esmenta.
3. Comentarem el text en el blog de l'escola.
4. Buscarem un enllaç.
5. Utilitzarem el google maps per a situar l'aeroport que esmenta.
A la tres Pere Martí Periodista
Adéu a les “festes d’hivern”
Avui és dia de desmuntar el pessebre, recollir l’arbre de Nadal, dipositar els diferents embolcalls dels regals de Reis en els múltiples contenidors de la nova sostenibilitat obligada, començar el règim eternament ajornat, matricular-se per enèsima vegada a un gimnàs i tornar a la feina, excepte els mestres, que comencen demà.
Enrere queden quinze dies que paralitzen el món, durant els quals ens hem omplert de bones intencions, hem redescobert un any més que hi ha molta gent que estimem i que ens estima, i que l’esperit no s’alimenta només de canelons ni de galets. La força del Nadal és tan gran que el consumisme desbocat encara no ha aconseguit fer-lo malbé del tot: només cal fer un pessebre amb un infant per veure l’espurna d’il·lusió que li brilla en els ulls, l’entusiasme ingenu amb què repica el tió o la veneració paralitzant amb què rep els Reis d’Orient. Potser hi ha algú que arrufarà el nas i amb una indigestió de laïcisme criticarà el Nadal perquè “ningú està obligat a ser feliç per decret”. I té tota la raó: sempre pot agafar un avió d’Air Comet o EasyJet i passar les festes dormint als aeroports, com Tom Hanks a La terminal, amb l’emoció afegida que suposa el risc de ser detingut per ser sospitós de jihadisme.
Celebrar el Nadal no és obligatori, però els intents de negar-lo són estèrils socialment i empobridors culturalment. Cada vegada que algú proposa canviar el nom de les festes de Nadal per “festes d’hivern” fa el ridícul, i quan una escola decideix suprimir el pessebre per “respecte” als alumnes d’altres religions, el que fa és promoure la ignorància. És com tancar les finestres de l’escola per no patir el canvi climàtic. La diversitat cultural i religiosa ja és dins les aules i pedagògicament sembla més útil ensenyar-la que negar-la. No s’hauria de confondre la necessària laïcitat amb el laïcisme.
Las fiestas de navidad a mi me gustaban mucho cuando estaban mis padres yo era pequeña las
ResponEliminafamilias nos juntábamos con tíos, primos y hermanos. Nos hacia una ilusión muy grande,
ahora no me gustan nada tenemos mas cosa menos sentimientos mucho consumismo y poca humanidad.
La verdad esque nos quieren comulgar con ruedas de molino y no estoy de acuerdo pues heran muy bonitas las fiestas de navidad, con toda la familia que nos bisitabamos, al menos esos dias con el belen y las guinardas,que los niños colgabamos por toda la casa, a este paso nos estan quitando toda muestra edentidad.
ResponEliminaTotes les religions són un domini dels pobles. Però és veritat que el Nadal és una tradició que porta alegria e il·lusió als més petits i els grans, i a més la gent es recorda dels necessitats, dels veís e intenten ser més bones persones. Que canviïn el nom és trist per les persones que hem crescut dintre d'aquesta religió.
ResponEliminaDesde que tengo uso de razón y tuve que sortear la multitud de zancadillas que "alguna gente" pretendia poner a quien no siguiese sus reglas.
ResponElimina(cosa que por desgracia, aun se lleva ahora) decidí que quien me quiera a mi, tiene que quererme como soy y si no "ellos se lo van a perder" y jamas he admitido ningun tipo de chanteje. Ya venga de la derecha o de la izquierda, de los pobres o de los ricos al fin y a la postre ¡TODO! viene del mismo tipo de raiz ¡LA INTOLERANCIA!
Pues lo mismo sucede con los cambios que se pretenden hacer a este nivel
Nosotr@s somos como somos y desde hace muchos siglos, venimos de la cultura que venimos y si tenemos que renunciar a la misma, para que se sientan mejor quienes ostentan y siguen otras culturas ó religiones ¡Me parece muy mal! si quieren que les aceptemos como son y que toleremos sus creencias, tienen que empezar por dar ejemplo y respetar las nuestras.
Yo no creo en la gente que pretende imponernos su religión, ni la que tradicionalmente fue nuestra, ni la suya ¿pero? Igual que intento comprender y respetar a todo el mundo ¡EXIJO! que la gente de todo el mundo, me respete a mi y especialmente a la cultura de mi pais.
Y por si a alguien se le ha olvidado recordare que cultura es aquello que queda grabado en nuestra memoria, cuando ya se ha olvidado ¡TODO! lo que ha pretendido enseñarte.
SINCERAMENTE